Criptids del món

La sirena es un ésser mitòlogic que te cos de dona y cua de peix (tot i que les sirenes primitives tenien aspecte de mig ocells o rèptils). El primer escritor que es sobre los sirenes y la histria assiria d'Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta relaciò de amor y seducciò acompañante a la majoria de representaciones posteriores de la sirena. Veure sirenes era signo de mala especie por marineros als, que podien naufragar o perdre. El conjunto de contrari eren els finesos, per ells veure una sirena era un simbol de bona sort, ja que la sirena era con una fada aquàtica que se podía conceder un desig o curar una malaltia. Segons la teoria del simi acuàtic els sus defensors, els nostres avantpassats haurien passat una gran cantidad de tiempo en la aigua, potser la mayor parte del dia i haurien començat a exhibir certes adaptacions evolutivos a aquest estil de vida. Abans que aquests atributs poguessin desenvolupar-se plenament, las circumstancias van obligar a salir

L'ocell gegant de Barcelona

El mes de Juny de 1990, a la ciutat de Barcelona va aparèixer una au enorme que va atemorir a bona part dels habitants. "L'estranya i gegantesca au sobre Barcelona" Aquest era el títol de les cartes publicades al diari barceloní La Vanguardia. Tot va començar amb una carta publicada el dia 10 de juny de 1990 d'un home anomenat Pere Carbó. Després de llegir la carta d'aquest home la redacció va rebre un munt d'opinions de testimonis, escèptics i naturalistes. Com que no es va poder demostrar la veracitat d'aquest ocell ha quedat com a una llegenda urbana.

La Guarriona

http://radiomacondo.fm/wp-content/uploads/2013/11/cuervo.jpg La Guarriona és una au extremenya, de la qual es diu que vola de nit buscant algú al llindar de la mort. La seva descripció varia d'un poble a un altre; En algunes zones rurals del nord, aquest missatger de la mort es descriu com a una au, amb uns ulls molt grans, unes ales esveltes i un bec esmolat, es diu que només surt de nit per volar cap a algun poble on hi ha algú a punt de morir. En el Cerezal aquest poble se la descriu de color de la cendra, molt esquiva i difícil de localitzar, s'alimenta principalment de figues. Si es posa sobre la teulada d'alguna casa, és un presagi de què algú d'aquell habitatge deixarà de respirar molt aviat. En altres llocs se'l denomina "el Guarro ", pel soroll que fa: güa , güa , güa . En alguns pobles encara perduren refranys referents a aquest animal: http://www.fotoplatforma.pl/ foto_galeria/5115__Szcz-(2).jpg "Cuando el guar

Amb la tecnologia de Blogger