http://radiomacondo.fm/wp-content/uploads/2013/11/cuervo.jpg |
La seva descripció varia d'un poble a un altre;
En algunes zones rurals del nord, aquest missatger de la mort es descriu com a una au, amb uns ulls molt grans, unes ales esveltes i un bec esmolat, es diu que només surt de nit per volar cap a algun poble on hi ha algú a punt de morir.
En el Cerezal aquest poble se la descriu de color de la cendra, molt esquiva i difícil de localitzar, s'alimenta principalment de figues. Si es posa sobre la teulada d'alguna casa, és un presagi de què algú d'aquell habitatge deixarà de respirar molt aviat.
En altres llocs se'l denomina "el Guarro", pel soroll que fa: güa, güa, güa.
En alguns pobles encara perduren refranys referents a aquest animal:
"Cuando el guarro guarrea
carne barrunta;
cuando el milano silba
ya está difunta”
En les terres de Ahigal, aquestes criatures donen nom a llocs, com "El charco del Guarro" del riu Palomero. Mentre el Guarro criava en aquelles roques, la mort rondava pel riu i els voltants.Es creu que aquest misteriós ocell predicador de la mort, és en realitat un corb qualsevol, el fet que s'alimentin de carronya i la gran intel·ligència d'aquestes aus, les ha relacionat en diverses cultures i mitologies amb divinitats, la mort i els futuròlegs.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada